jueves, 31 de diciembre de 2009

domingo, 13 de diciembre de 2009

Materials URGENTS/Materiales URGENTES


Bones a tots/es! Posem aquí una "nova llista" de materials que es necessiten amb força urgència. Ja sabeu, si el podeu fer arribar directament millor, així coneixeu de primera mà com s'utilitzen els materials i la ocupació en si mateixa. Gràcies a tothom qui col·labora o que s'interessa pel tema de la lluita contra la MAT i contra les grans infrastructures.

Els materials són:
- Material d'escalada
- Poliprop, cordes de polipropilé i cordills
- Taules d'encofrar
- Palets
- Portes i finestres
- Claus
- Cables d'acer i accessoris
- Andamis
- Ciment i tubos
- Sprays pintura , rotuladors
- Mantes i botes
- Espelmes
- Cubells de plàstic amb tapes
- Menjar en llaunes / fruits secs


Buenas a tod@s! Ponemos una nueva lista de materiales que se necesitan de forma urgente. Lo mejor sería que lo pudieráis entregar directamente para saber cómo se utilizan los materiales y conocer la ocupación. Gracias a tod@s l@sq que colaboran o que se interesan por el tema de la lucha contra la MAT y contra las grandes infraestructuras.

Los materiales son:
- Material de escalada
- Polipropileno, cuerdas de polipropileno i cordel
- Tablas de enconfrar
- Palets
- Puertas y ventanas
- Clavos
- Cables de acero y accessorios
- Andamios
- Cemento y tubos
- Sprays pintura , rotuladores
- Mantas y botas
- Velas
- Cubos de plástico con tapas
- Comida enlatada / frutos secos

sábado, 12 de diciembre de 2009

Text in english

Since october 17th we're occupying a piece of forest that was meant to host one of the hundreds of electrical towers that conform the new Very High Voltage (MAT) power line, and that will eventually interconnect France, Spain and, time will tell, Africa. The place we now call our home is in an area called Guilleries (Girona), near Sant Hilari Sacalm village, at about 1000 metres high and surrounded by mountains in a pretty isolated environment.

The reasons for this occupation are many: we won't accept without fighting yet another gigantic infrastructure that will solve absolutely nothing and in fact, will worsen things up. We have to choose which side we're in: either we stand for western civilization or we fight against it. It's time for action. This is an attempt to show that some people still have what it takes, that challenging the establishment is a condition for us to be able to live in this world.

Some of the "problems" this MAT line hopes to solve are: to be able to secure electrical power for the tourist villages (especially in summer) of Girona (Costa Brava, for example); electrical supply for the TAV/AVE (which would happen to be the first one to need it!); avoid electrical blackouts like the one of 2007? in Barcelona... We're not going to enter the debate arena in which one side shows an "independent study" that states how much this power line is needed and the other side comes yet with another study that shows the opposite. It's obvious which side we're with, but we state that it is imperative to actually FIGHT this power line and not just keep debating and making press conferences.

In the meantime, we're trying to build te foundations of a new world starting right here and now, reconnecting with the Earth. Living what our instincts tell us, hurting the empire and making pressure on its fissures. From here, from the forests that have always hid the rebels, maquis, conspirators and plotters. We can still be kinda invisible and feel protected by these forests.

The've sold us the idea of progress and science as a nostrum/panacea that will free humanity of its fears and that will give us commodities never dreamed before. A commodity that, on the other hand, we never get to catch because progress has to create new gadgets every single minute. What we're able to see is that progress reduces us to total useless persons, full of insecurities and passivity. Every moment we spend in this world we lose knowledge about how a life would be without all these commodities they sell to us.

So long the occupation is very successful. In this (almost) two months, a lot of structures have been built: many beds on the trees, a communal "chill" house in between three trees to read and plot, a communal kitchen, a info point, a "warehouse" to store materials and keep things dry...and many resistance structures that will keep police busy for (we hope) some days when they try to evict us. Also very important has been the help and involvement of many people we didn't know until some weeks ago: local people from the nearby villages, people from Barcelona and other cities that show up and help, people that decide to stay for some days (or even that came to live with us) and bypassers that are curious of what we're doing.

Our communication strategy has been to try to communicate directly with people instead of letting mass-media protray us and manipulate us as they want. No work has been done with them. We have used our own means: texts, flyers, posters, face-to-face talking with people of the villages, social movements and outr own blog (desdelsboscos.blogspot.com). Mass-media are never impartial, less when they're means to enrich themselves and to keep this capitalist machine running full-speed. That's why we invite everyone to show up with no cameras or microphones.

From the forest, a big hug to all people trying to get rid of this capitalist-industrialist system and that struggle to create a world without any kind of domination!

martes, 8 de diciembre de 2009

Activitats desdelsboscos a Girona/Actividades desdelsboscos en Girona


Aquest divendres a les 18 h. es farà una petita xerrada sobre l'ocupació forestal a Kan Kolmo (c/Carme 41 de Girona). També passarem el documental "A life in the fast lane" (Veure noticia anterior) que ja es va projectar diumenge als boscos. Si hi ha ganes, algun documental més o debat sobre el que haurem vist, qüestions rel·lacionades amb l'ocupació, idees... Els diners que surtin de la kafeta es destinaran a l'ocupació (materials, etc...).
Ens veiem allà!


Este viernes a las 18 h. se hará una pequeña charla sobre la ocupación forestal en Kan Kolmo (C/Carme 41 de Girona). También pasaremos el documental "A life in the fast lane" (ver noticia anterior) que ya proyectamos este domingo en los bosques. Si hay ganas, algun otro documental o debate sobre el que hayamos visto, cuestiones relacionadas con la ocupación, ideas... El dinero que se saque de la kafeta irá destinado a la ocupación (materiales, etc...)
¡Nos vemos allá!

jueves, 3 de diciembre de 2009

Diumenge 6 desembre:dinar popular i passi de documental(s)/Domingo 6 de diciembre:comida popular y pase de documental (es)


Aquest diumenge, a més a més del dinar popular que anem fent cada cap de setmana, projectarem algun o alguns documentals a la okupació forestal anti-MAT. Posarem el documental "No-M11: the life on the fast lane", sobre la resistència a la construcció d'autopistes a Anglaterra, una lluita que, sobretot als anys 90, va aconseguir que 2/3 parts del macroplan d'autopistes fós desestimat degut als enormes costos que la resistència els hi va provocar. Potser, si hi ha ganes, passarem algun d'aquests : Val di Susa (lluites contra el TAV al nord-oest d'Itàlia), a Burning Rage (sobre els casos del Green Scare -repressió als grups del Front perl'Alliberament de la Terra- a Estats Units...
També comentar que divendres dia 11 de desembre a Girona, es farà una activitat pel tema de l'ocupació i es passaran més documentals. Sobre aquesta darrera convocatòria donarem més informació en un parell de dies.


Este domingo, además del comedor popular que se viene haciendo cada fin de semana, proyectaremos algun o algunos documentales en la Okupación Forestal anti-Mat. Pasaremos el documental "No M-11: the life on the fast lane" sobre las resistencias a la construcción de autopistas en Inglaterra, una lucha que, sobretodo en los años 90, consiguió que 2/3 del macroplan de autopistas fuera desestimado por los enormes costes que la resistencia provocó. Si hay ganas, después quizá pasaremos algunos de estos:Val di Susa (lucha contra el TA en el noroeste de Italia, A Burning Rage (sobre los casos del Green Scare-represión a los grupos del Frente de Liberación de la Tierra- en Estados Unidos...
También comentar que el viernes 11 de diciembre, en Girona, se hará una actividad por el tema de los bosques i se pasará también algún documental. Sobre esta última convocatoria daremos más información en un par de dias.

lunes, 30 de noviembre de 2009

Punt de recollida de Material a Girona/Punto de recogida de materiales en Girona


Al Centre Social La Màquia de Girona (carrer Vern 15-17 ), on hi participen diversos col·lectius de la ciutat, esdevé des de la setmana passada, un punt de recollida de material pels activistes que s'han instal·lat a la base 114 de la futura torre de la MAT. en aquest centre es podran dipositar tots aquells objectes quje les persones que viuen sobre els arbres necessiten per continuar la seva resistència.
La llista de materials necessaris es troba aquí.

Recordem també que a Sant Hilari Sacalm tenim també un altre punt de recollida i d'informació al Casal El Trabuc.


El centro social La Màquia de Girona(c/Vern 15-17) , donde participan diferentes colectivos de la ciudad, se convierte desde la semana pasada, un punto de recogida de material para lxs activistas que se han instalado en la base de la futura torre 114 de la MAT. En este lugar se podrán dejar todos aquellos objetos que las personas que allá viven necesiten para continuar su resistencia. La lista de materiales necesarios la tenéis aquí.

Aprovechamos para recordar que en Sant Hilari Sacalm tenemos también otro punto de recogida e información en el Casal El Trabuc.

viernes, 27 de noviembre de 2009

Com arribar (cotxe)/Cómo llegar (coche)/How to get there (by car)


Us deixem aquí amb la informació textual per arrivar a la ocupacio forestal:

Pera arribar-hi des de l'eix transversal Vic-Girona (C-25), si vens de Vic:

Surts a Coll de Ravell (és una "àrea" de servei) direcció Sant Hilari/Pla de les Arenes/Fontdor (carretera GIV-5411). Continues per aquesta carretera fins trobar un encreuament a mà esquerre que posa St. Sadurní d'Osormort/Vivers Tortadès (GI-5411). Vas continuant fins que trobis una pista forestal a mà dreta que posa Cabanes de Fusta/Cabanes als arbres (és una pista forestal bastant ampla. A l'entrada de la pìsta hi ha una gran pila de troncs). Vas seguint aquesta pista. Després de trobar una masia amb una cadena a mà dreta i un senyal de tràfic, continues per la pista forestal gran i a pocs metres trobes un trencant a mà dreta i l'agafes i tires amunt. La major part de recorregut està indicat amb els punts grocs (a la zona asfaltada al terra i a la zona forestal als arbres)

Per arribar-hi des de l'eix transversal Vic-Girona (C-25), si vens de Girona:

Surts a la sortida de Sant Hilari. Abans d'arribar al poble hi ha un trencant a mà esquerre que posa Font Vella, SA. Agafes aquesta carretera. Al final d'aquesta carretera trobes una rotonda i has d'agafar direcció Pla de les Arenes/St. Sadurní d'Osormort. Continues per aquesta carretera fins trobar un encreuament a mà dreta que posa St. Sadurní d'Osormort/Vivers Tortadès (GI-5411). Vas continuant fins que trobis una pista forestal a mà dreta que posa Cabanes de Fusta (és una pista forestal bastant ampla. A l'entrada de la pista hi ha una gran pila de troncs). Vas seguint aquesta carretera. Per arribar està indicat amb punts (als arbres) de color groc. Després de trobar una masia amb una cadena a mà dreta, continues per la pista forestal gran i a pocs metres trobes un trencant a mà dreta i l'agafes i tires amunt. La major part de recorregut està indicat amb els punts grocs (a la zona asfaltada al terra i a la zona forestal als arbres).

Para llegar desde l'Eix Transversal Vic-Girona (C-25), si vienes de Vic:

Se coge la salida de Coll de Revell (se llega a un área de servicio) y se coge la carretera que indica "Pla de les Arenes" (GIV-5411). Se sigue en esta carretera hasta encontrar un cruce a mano izquierda que indica St.Sadurní d'Osormort (GI-5411). Se sigue por ella hasta que a mano derecha encontramos una pista forestal que indica "Cabanes de Fusta/Cabanes als arbres" (una pista forestal bastante ancha. A la entrada de esta pista hay una enorme pila de troncos). Se sigue esta pista unos minutos. Al rato, a mano derecha veremos una masia con una cadena en la entrada y una señal de trádico, y unos metros más adelante un desvío a otra pista a mano derecha que hace subida. Se coge esa pista y se va siguiendo hacia arriba. Buena parte del trayecto tiene unos puntos amarillos que indican la dirección (por ejemplo, el desvío hacia la nueva pista forestal está indicado con un punto amarillo en la roca, y desde alí hay que seguir los puntos de los árboles.

Para llegar desde l'Eix Transversal Vic-Girona (C-25), si vienes desde Girona:

Desde l'Eix se coge la salida Sant Hilari Sacalm. Antes de llegar al pueblo hay un desvío a mano izquierda que indica Font Vella S.A. Se coge esa carretera. Al final de ésta llegamos a una rotonda y se coge la dirección Pla de les Arenes/Sant Sadurní d'Osormort. Se sigue por esta carretera hasta llegar a un cruce a mano derecha que indica Sant Sadurní d'Osormort/Vivers Tortades (GI-5411). Se sigue por ella hasta que a mano derecha encontramos una pista forestal que indica "Cabanes de Fusta/Cabanes als arbres" (una pista forestal bastante ancha. A la entrada de esta pista hay una enorme pila de troncos). Se sigue esta pista unos minutos. Al rato, a mano derecha veremos una masia con una cadena en la entrada y una señal de trádico, y unos metros más adelante un desvío a otra pista a mano derecha que hace subida. Se coge esa pista y se va siguiendo hacia arriba. Buena parte del trayecto tiene unos puntos amarillos que indican la dirección (por ejemplo, el desvío hacia la nueva pista forestal está indicado con un punto amarillo en la roca, y desde alí hay que seguir los puntos de los árboles.


First off, you should arrive to Vic or Girona. From both these cities you should be able to drive/hike/bike to the road C-25 (or eix Transversal). Independently where you come from, you should take the exit called Coll del Revell, which basically is a gas station with a restaurant. Just in front of it, there's a small road (GIV-5411) which heads to Pla de les Arenes. Follow this road for some 5 or 6 km. until you find another road (GI-5411) heading to Sant Sadurní d'Osormort. 2 or three km. in this road, on the right hand you should see a big pile of chopped wood with directions to "Cabanyes als boscos", which is a sand forest road.You should follow this one for a while... It's always up and up, but in some point a downhill starts... when this ends, you should see a house on the right. Pass this house and about 100 metres ahead there's a new road at your right. It has a small yellow point painted in the rocks. From then on, you should follow this yellow points which will get you to the occupation.

Mapa des de Sant Hilari Sacalm/Mapa desde Sant Hilari Sacalm

Autobusos per arribar a Sant Hilari/Autobuses para llegar a Sant Hilari

Horaris dels busos entre St. Hilari - St. Celoni (estació de tren!) - Barcelona:


Horaris St. Hilari - Girona:

Tren Barcelona - Girona. La gent que vingui pot baixar a St. Celoni i després agafar el bus fins a St. Hilari.

Tren Barcelona - Girona. Se puede coger este tren y bajar en Sant Celoni, y desde allá coger el bus hasta Sant Hilari.


A l'Audiència Nacional per pujar-se a un arbre/A la Audiencia Nacional por subirse a un árbol


El bosc és de totes. Cuida'l... i acabaras a l'Audiència Nacional

El 1/12 anirà declarar a l'Audiència Nacional un jove acusat de "terrorisme" per haver-se pujat a un roure que volien talar en la zona d'obres del TAV en Galdakao.

Des d'agost de 2008 l'Ertzaintza té ordres de remetre a Madrid com delicte de terrorisme qualsevol protesta que es faci contra el TAV. Ja hi ha dotzenes de persones esperant que l'Audiència Nacional es posicioni referent a això i decideixi si les jutjarà o no per participar en accions pacífiques. No obstant això, no aconseguiran aturar-nos. Seguirem desobeint fins a paralitzar les obres del TAV. Per a qui no estigui al corrent, el TAV (Tren d'Alta Velocitat), és una d'entre moltes infraestructures gegantesques, implantada al llarg del País Basc.

El TAV no és només un tren, sinó la cara visible d'un model econòmic basat en la dependència i en la precarietat, el braç executor de model polític que fa i desfà al seu antull sense contar mínimament amb l'opinió de les persones que patiran la seva implantació.

El TAV no és només una infraestructura més, sinó el tentcle d'un monstre cultural que anhela la velocitat costi el que costi, un esquelet malalt i capritxós que competeix encegat pel seu ego destruint tot allò que es creui en el seu camí sense demora.

El TAV i el seu bombardeig de publicitari fins la sopa respon a més a una descarat mètode de intrusió mental, no ja de manipulació, això té un nom i és assetjament, es cola en tots els aspectes de la vida amb un únic objectiu: erigir-se.

El TAV respon a un mecanisme subtil de deformació de les inquietuds, d'una aguda desarticulació de l'anàlisi crítica de la gent a favor de consentiment persuadit i obcecat.

La reflexió, la valoració, la presa de decisions conscient es troba totalment eludida i suplanta per un sí vull frenètic incapaç de reparar sobre les conseqüències i repercussions.

Amb el TAV i amb tota la faula des-informativa que s'està aixecant al voltant, s'alimenta el model informatiu actual, hipòcrita i vergonyós.

La premsa i els mitjans oficials callen amb covardia i cinisme la realitat.

Oculten amb cura la informació real, les dades, estadístiques, els saldos, el que suposarà, el malbaratament energètic i un ampli etcètera que suposaria realment estar informat. No només això sinó que a més gaudeixen de la benevolència total per a establir judicis de valor, estigmatitzant a tot el moviment d'oposició al TAV, retallant i adulterant els fets, falsificant els actes i fins i tot mentint a la vista de tots.

Es reflecteix amb la construcció del TAV tot un engranatge enorme i aterridor, així com tots els mecanismes que es posen al servei d'ell, al mateix temps que d'ell se serveixen.

El TAV és per tant un arma de doble fil, no només s'aconsegueix implantar un projecte portant a terme els diversos mecanismes de submissió generalitzada, sinó que es potencia la submissió davant els successos perpetuant el model econòmic, polític, social i cultural que ho ha establert.

El TAV és l'apogeu de l'individualisme, la destrucció del territori, la ruptura de llaços externs i relacions i fins i tot escisió amb nosaltres mateixes i la nostra consciència crítica, és un campi qui pugui!

Per tot això, des d'aquí volem SOLIDARITZAR-NOS amb les activistes encausades per accions de protesta contra el TAV

Volem mostrar la nostra complicitat amb la seva lluita i donar suport difusivo de la situació.

Per actuar de manera directa, emprant la desobediència conscient.

Per dir No, per esforçar-se dia a dia a sortir als carrers i contagiar amb la seva rebel·lia a tota la societat.

Per obrir la bretxa i estendre-la, estarem amb totes vosaltres presents físicament o no, però sempre us tenim prop, a les nostres ments, a les nostres lletres i a les nostres mans.

La vostra lluita es fa ressò.


El bosque es de todos. Cuídalo... y acabarás en la Audiencia Nacional

El 1/12 va a declarar en la Audiencia Nacional un joven acusado de "terrorismo" por haberse subido a un roble que querían talar en la zona de obras del TAV en Galdakao.

Desde agosto de 2008 la Ertzaintza tiene órdenes de remitir a Madrid como delito de terrorismo cualquier protesta que se haga contra el TAV. Ya hay docenas de personas esperando que la Audiencia Nacional se posicione al respecto y decida si va a juzgarlas o no por participar en acciones pacíficas. Sin embargo, no van a conseguir pararnos. Seguiremos desobedeciendo hasta paralizar las obras del TAV. Para quien no esté al corriente, el TAV (Tren de Alta Velocidad), es una de entre muchas infraestructuras gigantescas, implantada a lo largo del País Vasco.

El TAV no es sólo un tren, sino la cara visible de un modelo económico basado en la dependencia y en la precariedad, el brazo ejecutor de modelo político que hace y deshace a su antojo sin contar mínimamente con la opinión de las personas que van a sufrir su implantación.

El TAV no es sólo una infraestructura más, sino el tentáculo de un monstruo cultural que ansía la velocidad a toda costa, un esqueleto enfermo y caprichoso que compite cegado por su ego destruyendo todo aquello que se cruce en su camino sin demora.

El TAV y su bombardeo de publicitario hasta en la sopa responde además a una descarado método de intrusión mental, no ya de manipulación, esto tiene un nombre y es acoso, se cuela en todos los aspectos de la vida con un único objetivo: erigirse.

El TAV responde a un mecanismo sutil de deformación de las inquietudes, de una aguda desarticulación del análisis crítico de las gentes a favor de consentimiento persuadido y obcecado.

La reflexión, la valoración, la toma de decisiones consciente se haya totalmente eludida y suplanta por un sí quiero frenético incapaz de reparar sobre las consecuencias y repercusiones

Con el TAV y con toda la patraña des-informativa que se esta levantado alrededor, se alimenta el modelo informativo actual, hipócrita y vergonzoso.

La prensa y los medios oficiales callan con cobardía y cinismo la realidad.

Ocultan con esmero la información real, los datos, estadísticas, los saldos, lo que va a suponer, el derroche energético y un amplio etcétera que supondría realmente esta informado. No sólo eso sino que además gozan de la benevolencia total para establecer juicios de valor, estigmatizando a todo el movimiento de oposición al TAV, recortando y adulterando los hechos, falsificando los actos e incluso mintiendo a cara descubierta.

Se refleja con la construcción del TAV todo un engranaje enorme y aterrador, así como todos los mecanismos que se ponen al servicio de él, al mismo tiempo que de él se sirven.

El TAV es por tanto un arma de doble filo, no sólo se consigue implantar un proyecto llevando a cabo los diversos mecanismos de sumisión generalizada, sino que se potencia la sumisión ante los sucesos perpetuando el modelo económico, político, social y cultural que lo ha establecido.

El TAV es el apogeo del individualismo, la destrucción del territorio, la ruptura de lazos externos y relaciones e incluso escisión con nosotras mismas y nuestra conciencia crítica, es un ¡sálvese quien pueda!

Por todo esto, desde aquí queremos SOLIDARIZARNOS con lxs activistas encausadxs por acciones de protesta contra el TAV

Queremos mostrar nuestra complicidad con su lucha y dar apoyo difusivo de la situación.

Por actuar de manera directa, empleando la desobediencia consciente.

Por decir No, por esforzarse día a día para salir a las calles y contagiar con su rebeldía a toda la sociedad.

Por abrir la brecha y extenderla, estaremos con todxs vosotras presentes físicamente o no, pero siempre os tenemos cerca, en nuestras mentes, en nuestras letras y en nuestras manos.

Vuestra lucha se hace eco.

Com funcionem?/¿Cómo funcionamos?


Darrere d'aquesta acció no hi ha cap organització o partit. No rebem cap subvenció ni tenim socies que ens financin. Tot el que hem aconseguit ha estat gràcies al que cada una aporta i comparteix, intentant que els diners no siguin un àrbitre necessari. Així ens relacionem d'una manera que valora les experiències que no es poden comprar i vendre. No volem tornar a reproduir a petita escala la dinàmica capitalista que ens converteix en vendedores i clientes i que posa preu a tot. Volem que la gent es faci seva aquesta experiència i que aporti allò que li agradaria trobar. Porteu eines, menjar, materials o beguda; construïu, cuineu o netegeu; forgeu aquesta resistència amb nosaltres, no sigueu espectadores, sigueu benvingudes a l'ocupació forestal i a la seva família d'ewoks!


Detrás de esta acción no hay ninguna organización o partido. No recibimos ninguna subvención ni tenemos socixs que nos financien. Todo lo que hemos conseguido ha sido gracias a lo que cada una aporta y comparte, intentando que el dinero no sea un arbitro necesario. Así nos relacionamos de una manera que valora las experiencias que no se pueden comprar y vender. No queremos volver a reproducir a pequeña escala la dinámica capitalista que nos convierte en vendedoras y clientes y que pone precio a todo. Queremos que la gente se haga suya esta experiencia y que aporte aquello que le gustaría encontrar. Traed herramientas, comida, materiales o bebida; construid, cocinad o limpiad; forjad esta resistencia con nosotras, no seáis espectadoras, ¡sed benvenidas a la ocupación forestal y a su familia de ewoks!

miércoles, 18 de noviembre de 2009

Activitats anti-MAT pel cap de setmana/Actividades anti-MAT del fin de semana


Aquest cap de setmana tenim doble convocatoria referent a la ocupació forestal contra la MAT.
Per una banda, convoquem a unes JORNADES DE TREBALL al bosc ocupat durant el cap de setmana. Els materials necessaris per aquestes jornades són els següents: ciment, cordills, cadenes de bici, cambres d'aire (de bicis, motos...), tubs de plàstic o de metall, mosquetons, candaus, tubs o canalons, material d'escalada, bidons, cubells de plàstic amb tapa, cables d'acer, pintura (o spray), rotoladors, botes del nº 41 o 42, fustes, papers grans (com cartells vells)... A més a més, estaria bé pujar menjar i beure.

Per altra banda, a Barcelona, el diumenge 22 de novembre, a l'Ateneu Llibertari del Besòs (Rambla Prim número 76
L4 Besos Mar), es farà un dinar a les 14 h., seguit d'una xerrada informativa sobre la MAT i la ocupació forestal.


Este fin de semana tenemos una doble convocatoria referente a la ocupación forestal contra la MAT

Por un lado, convocamos a unas jornadas de trabajo en el bosque ocupado durante el fin de semana. Los materiales necesarios para el fin de semana son: cemento, cuerda, cadenas y cámaras de bicis, tubos de metal o plástico, mosquetones y candados, tuberías o canalones, material de escalada, bidones, cubos de plástico con tapas, cables de acero, pintura (en bote o spray), rotuladores, botas del número 41-42, maderas, papeles grandes (posters viejos)... También estaría bien si podéis subir comida y bebida.

Por otro lado, en Barcelona, el domingo 22 de noviembre, en el Ateneo Libertario del Besòs (Rambla Prim, 76. Metro Besòs Mar L4), se hará un comedor a las 14 h., seguido de una charla informativa sobre la MAT y la ocupación forestal.

Article per la revista Portaveu de Sant Hilari/Artículo para la revista Portaveu de Sant Hilari


Pengem un article publicat en forma de carta a la revista Portaveu de Sant Hilari Sacalm. Com podeu llegir en aquest comunicat respecte la premsa, ens oposem a treballar amb els mitjans de comunicació comercial. Desprès d'un llarg debat sobre aquest tema, vam decidir publicar aquest article en un mitjà que no és "nostre". El perquè? Primer de tot ressenyar que és un article únic, sense continuïtat. En ell s'anima a la gent del poble a conèixe'ns, i se'ls comunica que tota la comunicació a partir d'ara serà cara a cara, sense intermediaris. I el fet que sigui aquest medi local és una concessió al poble més proper a la ocupació.


Fa unes setmanes que una notícia corre pels carrers de Sant Hilari de boca en boca de les seves veïnes. En més o menys mesura, tot el món ha sentit a parlar d’un grup de gent que ha ocupat els boscos, habitant el lloc on es pretén construir la torre 114 de la monstruosa MAT.

Moltes us preguntareu qui som i quines són les nostres intencions i motivacions per penjar-nos als arbres de les Guilleries. Si som gent rara, si estem boges, o si simplement soms idealistes. Doncs bé, som un conjunt d’individualitats, que sense limitacions de banderes ni fronteres ens oposem, no tant sols a la MAT, sinó a tota forma de progrés, en la que aquestes torres en són un exemple.

Hem decidit habitar aquesta clariana perquè volem actuar on el creixement mostra els seus malaltissos símptomes. Perquè no creiem en les autoritats ni en les seves lleis, i perquè no podem ni volem romandre quietes i impassibles davant l’expansió d’un desenvolupament assassí i exterminador, que només és bo per l’interès d’unes poques. Aquest projecte és un projecte obert, i per això des d’aquest setmanari us convidem a col·laborar, participar i implicar-vos. Us convidem a apropar-vos al campament a prendre un cafè o a gaudir d’un àpat amb nosaltres. Necessitem el recolzament de la gent del poble, perquè volem construir noves complicitats i fer camí, i aquest només es pot fer caminant juntes. Pensem que la millor manera és que ens coneguem directament, per tant, aviat estarem als carrers de Sant Hilari difonent informació sobre el què està passant als boscos.

Ens veiem les cares!


Colgamos un artículo publicado en forma de carta en la revista Portaveu de Sant Hilari Sacalm. Como podéis leer en este comunicado respecto a la prensa, nos oponemos a trabajar con los medios de comunicación comerciales. Después de un largo debate sobre el tema, decidimos publicar este artículo en un medio que no es "nustro". ¿Por qué? Primeramente destacar que es un artículo único sin continuidad. En él se anima a la gente del pueblo a conocernos, y se les comunica que toda la comunicación a partir de ahora (y como hasta ahora) será cara a cara, sin intermediarios. Destacar también que aparte de este artículo, hay información en varios locales del pueblo, se han pegado carteles y repartido información en mercados. Y el hecho que sea en este medio local es una concesi´´on al pueblo más cercano a la ocupación

El artículo:

Hace unas semanas que una noticia recorre las calles de Sant Hilari de boca en boca de sus vecinas. En mayor o menor mediuda todo el mundo ha oído hablar de un grupo de gente que ha ocupado los bosques, habitando el lugar donde se pretende construir la torre 114 de la monstruosa MAT. Muchas os preguntareis quienes somos y cuales son nuestras intenciones y motivaciones para colgarnos de los árboles de las Guillerías. Sí somos gente rara, sí estamos locas o sí si simplemente somos idealistas. Pues bien, somos un conjunto de individualidades, que sin limitaciones de banderas ni fronteras nos oponemos, no sólo a la MAT, si no a toda forma de progreso, de las que estas torres son sólo un ejemplo.
Hemos decidido habitar este claro porque creemos que la única forma de detener este crecimiento destructivo que se hadado en llamar progreso es actuar directamente allí donde muestra sus enfermizos síntomas. Porque no creemos en las autoriddes ni sus leyes; y porque no podemos, ni queremos permanecer quietas e impasibles ante la expansión de un desarrollo asesino y aniquilador que sólo es bueno para llenar los bolsillos de unas pocas.
Este proyecto es un proyecto abierto, por eso desde este boletín os invitamos a colaborar, participar e implicaros. Os invitamos a que os acerqueis por el campamento a tomar un café o a disfrutar de una comida con nosotras.
Queremos construir nuevas complicidades y hacer camino, y este sólo puede hacerse caminando juntas.
Pensamos que la mejor forma es conocernos directamente, por lo que pronto estaremos en las calles de Sant Hilari difundiendo información sobre lo que ocurre en los bosques.
¡Nos vemos las caras!!

miércoles, 11 de noviembre de 2009

Ja les podeu anar treient/Ya las podéis ir quitando


Publiquem al blog un text que, en forma de tríptic s'ha anat distribuïnt des de fa uns mesos

A hores d’ara tothom, més o menys, sap què és la línia de la MAT (la de Catalunya, n’hi ha d’altres projectades a altres llocs): una línia elèctrica de 400.000 volts que travessarà Catalunya, i que, en un futur, pretenen fer arribar fins el Marroc i el nord d’ Àfrica. Una línia que donarà sortida a la sobreproducció elèctrica procedent de les centrals nuclears de l'estat francès, que la vendrà sota la denominació “Vente à bien plaire”, és a dir, amb preus menors al seu cost de producció. D’informes tècnics, necessitats imperioses i d’altres excuses n 'hem sentit moltes. No és cap sorpresa que utilitzin tots els mitjans al seu abast per fer-nos-ho creure: experts, polítics, enginyers, mitjans de comunicació. Una inversió tan gran i uns futurs beneficis tan elevats bé s’ho mereixen. A la pràctica això es tradueix en expropiacions (forçoses o pactades), destrucció de la natura, impacte paisatgístic, riscs per a la salut... I encara més: ens volen fer creure que és totalment indispensable que l’economia segueixi creixent. I és ben cert: per tal que el capitalisme funcioni no es pot plantejar mai "anar cap enrere", hem de seguir "progressant", costi el que costi i peti qui peti.

Quins "problemes" diuen que resoldrà la MAT? Turisme a les províncies gironines? El subministrament elèctric del TAV? els “apagones” de Barcelona?. O més aviat serà la necessitat que tenen de que augmenti encara més el nostre nivell de consum i que seguim hipotecant el nostre futur? Es poden debatre els pros i els contres, entrant en discussions tècniques com si és més econòmic i eficient enterrar alguns trams o quin és el millor recorregut. Però això a nosaltres no ens interessa ja que sabem que un debat amb els poderosos només es dóna quan aquests el desitgen, és a dir, quan són ells qui decideixen l’ordre del dia i aporten el mediador. Quan els polítics entren en aquesta dinàmica és perquè saben que negociant petites concessions aconsegueixen la resignació de part de la gent en lluita. Tant és així que, gairebé sempre que s’ha participat d’aquest joc, els nostres "èxits", aconseguits després d’un enorme esforç, són només engrunes de les reivindicacions originals.

Ens han venut l'il•lusió del progrés i dels avenços científics com una panacea que alliberarà la humanitat de les seves pors i comportarà una comoditat material mai vista. Una comoditat que, curiosament, mai arribem a assolir perquè el progrés sempre ens crea noves necessitats, la majoria innecesàries. Més aviat el que nosaltres sentim i observem és que el progrés, cada cop de forma més clara, ens redueix a uns perfectes inútils, plens de inseguretats i fàcils preses de la passivitat. Cada cop tenim menys coneixements sobre com seria la vida sense totes les mercaderies que ens imposen.

Som, doncs, contraris al progrés? Si aquest vol dir mercantilització de l'energia, destrucció de la natura, desequilibri territorial, cultius industrials i transgènics, centrals nuclears, desruralització (amb la pèrdua dels seus valors) o ciutats necessitades de l'importació/expoli de recursos externs, aleshores si que hi estem en contra.

Actualment el que s’ha fet fins ara no ha aturat la construcció de les torres. Un dels principals problemes que veiem ha sigut la poca implicació de la gent. Però creiem que hi ha un altre inconvenient clar: demanar als mateixos polítics, amb els seus interessos, que siguin ells qui aturin la MAT. Les campanyes basades en el demanar (demanar permís per manifestar-se, per entrevistar-se amb polítics, per tenir veu als mitjans), que fins ara han estat les úniques que han plantat cara, no han assolit els seus objectius. Proposem deixar de demanar i començar a exigir, no només com a conclusió de textos i manifests, si no de forma real. Això implica ser independents de qualsevol partit.. "I això per què?", es preguntaran alguns/es, "si hi ha el partit X que ha votat en contra de la línia... " Tornem a repetir: ells són qui tenen les cartes a la mà, els que decideixen en quins termes quelcom és acceptable o no, quin és el màxim reivindicatiu acceptable... Qui realment està en contra és aquella gent que sent pròpia la seva lluita; qui realment estableix si hi ha o no algun límit en les reivindicacions són les persones que veuen afectades les terres on han viscut, aquelles persones que s’estimen els últims trossos de natura, aquelles persones que veuen que la MAT no és res més que un gran negoci per uns quants, aquelles persones que no estan disposades a que se’ls imposi res que no volen.

El que està clar és que si realment volem aconseguir alguna cosa, hem de lluitar i ens ho hem de creure. Primer de tot, les obres no estan, a nivell general, tan avançades. Queden molts trams per construir, alguns d’ells encara no clars a nivell legal (tot i que no ens hem de refiar de que no ho facin igualment), i després d’això quedaran encara anys en posar-se en funcionament. Que veiem les torres construïdes no ens ha de fer recular, al contrari, ens ha de servir per renovar la nostra ràbia i per decidir, amb l’experiència adquirida, quines tàctiques poden servir. Una de les coses bones de la lluita contra les grans infrastructures és que tant s'hi val on miris, hi ha molta feina a fer. Necessitem de totes les habilitats: de persones que es manifestin, de persones que posin recursos, de persones que sabotegin empreses relacionades amb la MAT, pintades, cartells, xerrades informatives, protestes espontànies... L’únic límit és el que ens posem cadascú de nosaltres.

I és que...què és la MAT en realitat? Se’ns parla i ens empassem que és un monstre de rostre invisible, un gegant anònim. Això ens provoca por i la sensació de que no podem lluitar contra ella. Hem de tenir en compte, però, que hi ha noms i empreses rere d' ella. Qui munta les torres? qui contracta els treballadors? qui fa les prospeccions i els estudis de terreny? Qui proporciona la maquinaria? Vet aquí unes preguntes que tenen respostes que poden ser molt més properes del que pensem. Aquestes empreses tenen noms i cognoms. Cal ara assabentar-se i començar a lluitar contra uns ens que ja no són monstres llunyans, si no que poden ser empreses de la comarca mateixa... "Però, i els treballadors? Aquestes empreses donen treball i en aquests moments de crisi..." Contra aquests arguments contestem que sí, que donen treball, de la mateixa manera que ho fan les fàbriques d’armament, les de pesticides, els cartels de la droga o les indústries contaminants deslocalitzades a llocs on no volem mirar.

També és moment de qüestionar-nos el quadre general de la nostra vida. Fins a quin punt estem disposats a cedir o abandonar coses que donem per segures? Volem natura o volem tomàquets tot l’any? Volem el 90% de les porqueries que ens venen? Volem químics a l' aigua i a l'aire? I encara més: aquelles coses que donem per segures... d' on venen? Veiem espoli i explotació en el fet de consumir cafè? Assassinats d’indígenes en la electricitat que comprem? La guerra en la benzina que ens venen?

L’economia ha declarat la guerra a la humanitat, la xarxa d’interessos és tan gran i complexa que ja no podem controlar quines són les repercussions dels nostres actes ni quines conseqüències té el nostre nivell de vida. Una gran majoria de gent reconeix que darrera la pràctica totalitat de les guerres s’escriuen en majúscula els noms del petroli, els diamants, el gas natural, els minerals, l’explotació més salvatge, etc. I això no vol dir altre cosa que els nostres cotxes, electrodomèstics, mòbils, ordinadors, carreteres, urbanitzacions, roba, joies, etc. La nostra vida aixecada sobre l’agonia d’un món que mor. I aquí, a més petita escala, passa el mateix. Quants interessos s’amaguen rera la MAT? Quants diners s’apilen i ens impedeixen veure que i qui hi ha realment darrera les grans infrastructures?

I d'altra banda, algú l'havia demanat?

I si senzillament pensem que és el moment perfecte per començar a recuperar el control de les nostres vides? O deixarem que facin sempre el que vulguin?


Publicamos en el blog un texto que, en forma de tríptico, se ha ido distribuyendo desde hace unos mese.

A estas alturas todo el mundo sabe, más o menos, qué es la MAT (al menos la de Cataluña, porque hay otras proyectadas en otros lugares): una línea eléctrica de 400.000 voltios (Muy Alta Tensión) que atravesará Cataluña y que, en un futuro, pretenden que llegue hasta Marruecos y el norte de África. Una línea que dará salida a la sobreproducción eléctrica procedente de las centrales nucleares del Estado francés, que la venderá bajo la denominación “vente à bien plaire”, o sea, a precios menores al de su coste de producción. De informes técnicos, necesidades imperiosas y otras excusas ya hemos oído suficientes. No es ninguna sorpresa que utilicen todos los medios a su alcance para hacérnoslo creer: expertos, políticos, ingenieros, medios de comunicación. Una inversión tan alta y unos futuros beneficios tan elevados bien lo merecen. En la práctica esto se traduce en expropiaciones (forzadas o pactadas), destrucción de la naturaleza, impacto paisajístico, riesgos para la salud... Y aún más, nos quieren convencer de que es totalmente indispensable que la economía siga creciendo. Y es muy cierto: para que el capitalismo funcione no puede plantearse nunca “ir hacia atrás”, hemos de seguir “progresando”, cueste lo que cueste y caiga quien caiga.

¿Cuáles son los “problemas” que resolverá la MAT? ¿Turismo en las comarcas de Girona? ¿El suministro eléctrico para el AVE? ¿Los apagones de Barcelona? ¿O será la necesidad que tienen de que el nivel de consumo aumente todavía más y que sigamos hipotecando nuestro futuro? Se pueden debatir los pros y los contras, entrando en debates técnicos, como por ejemplo si es más económico y eficiente enterrar algunos tramos o cuál sería el mejor recorrido. Pero esto a nosotros no nos interesa ya que sabemos que un debate con los poderosos solo se lleva a cabo cuando a ellos les interesa, o sea, cuando son ellos quienes deciden el orden del día y aportan el moderador. Cuando los políticos entran en esta dinámica es porque saben que negociando pequeñas concesiones consiguen la resignación de parte de la gente que lucha. Casi siempre que se ha entrado en ese juego, nuestros “éxitos”, conseguidos después de un enorme esfuerzo, son simples migajas de las reivindicaciones originales.

Nos han vendido la ilusión del progreso y de los avances científicos como una panacea que liberará a la humanidad de sus miedos y que provocará una comodidad material nunca vista. Una comodidad que, curiosamente, nunca llegamos a alcanzar porque el progreso siempre nos crea nuevas necesidades, la mayoría inútiles. Lo que observamos y sentimos es que el progreso, de forma cada vez más clara, nos reduce a unos perfectos inútiles, llenos de inseguridades y fáciles presas de la pasividad. Cada vez tenemos menos conocimientos sobre cómo podría vislumbrarse una vida sin todas aquellas mercancías que nos imponen.

¿Estamos, pues, en contra del progreso? Si este significa mercantilización de la energía, destrucción de la naturaleza, desequilibrios territoriales, cultivos industriales y transgénicos, centrales nucleares, desruralización (con la pérdida de sus valores) o ciudades que exigen de la importación/expolio de recursos externos... entonces sí, lo estamos.

Hasta ahora lo que se ha venido haciendo no ha parado la construcción de las torres. Uno de los principales problemas que vemos es la poca implicación de la gente. Pero creemos que hay otro inconveniente claro: pedir a los mismos políticos, que tienen sus propios intereses en ella, que sean ellos quienes paren la MAT. Las campañas basadas en el “pedir” (pedir permisos para manifestarse, para entrevistarse con ellos, para tener voz en los medios de comunicación) que, hasta ahora han sido las únicas voces que han plantado cara, no han conseguido sus objetivos. Proponemos dejar de pedir y comenzar a exigir, no solo como colofón de textos y manifiestos, sino de forma real. Esto significa ser independientes de cualquier partido. “¿Y eso porqué?”, se preguntarán algunxs, “si el partido X ha votado contra la línea”. Volvemos a repetir: son ellos quienes tienen las cartas en la mano, los que deciden en qué términos algo es válido o no, cuál es el máximo reivindicativo aceptable... Quien realmente está en contra es aquella gente que siente propia la lucha; quien realmente establece si existe o no un límite a sus reivindicaciones son las personas que ven afectadas las tierras donde han vivido, las que aman los últimos pedazos de naturaleza, las personas que ven cómo la MAT no es más que un gran negocio para unos pocos, las que no están dispuestas a que se les imponga nada que no deseen.

Lo que está claro es que si realmente queremos conseguir algo tendremos que luchar, y nos lo tenemos que creer. En primer lugar, las obras, a nivel general, no están tan avanzadas. Quedan muchos tramos por construir, algunos de ellos no muy claros a nivel legal (aunque no hay que confiar en que no tire adelante de todas formas) y, después de eso, aún quedarán años en empezar a funcionar. Que veamos algunas torres construidas no nos ha de hacer recular, al contrario, nos ha servir para renovar nuestra rabia y para decidir, con la experiencia adquirida, qué tácticas pueden servir. Una de las cosas buenas de la lucha contra las grandes infraestructuras es que no importa donde mires, siempre hay mucho trabajo que hacer. Necesitamos de todas las habilidades: personas que acudan a manifestaciones, que pongan recursos, personas que hagan acciones contra empresas relacionadas con la MAT, pintadas, carteles, charlas informativas, protestas espontáneas...El único límite es el que nos pongamos cada unx de nosotrxs.

Y es que... ¿qué es la MAT en realidad? Se nos dice y nos creemos que es un monstruo de rostro invisible, un gigante anónimo. Esto nos provoca miedo y la sensación de que no podemos combatirla; Pero hemos de tener en cuenta que hay nombres y empresas tras ella. ¿Quién monta las torres? ¿Quién contrata a los trabajadores? ¿Quién realiza las prospecciones y los estudios sobre el terreno? ¿Quién aporta la maquinaria? He aquí unas preguntas que pueden tener unas respuestas mucho más cercanas de lo que creemos. Estas empresas tienen nombres y apellidos. Ahora es el momento de investigar y comenzar a luchar contra unos entes que ya no son monstruos lejanos, si no que pueden ser empresas de nuestra propia comarca. “Pero, ¿y los trabajadores? Estas empresas dan trabajo, y en estos momentos de crisis...” Contra estos argumentos contestamos que sí, que dan trabajo, de la misma forma que lo hacen las fábricas de armamento, las de pesticidas, los cárteles de la droga o las industrias contaminantes deslocalizadas en lugares donde preferimos no mirar.

También es el momento de cuestionarnos el cuadro general de nuestras vidas. ¿Hasta qué punto estamos dispuestxs a ceder o abandonar cosas que damos por seguras? ¿Queremos el 90% de la porquería que nos venden? ¿Queremos químicos en el agua y en el aire? Más aún: estas cosas que damos por seguras...¿De dónde vienen? ¿Vemos expolio y explotación en el café que consumimos? ¿Asesinatos de indígenas en la electricidad que compramos?,¿Guerra en la gasolina que nos venden?

La economía ha declarado la guerra a la humanidad; La red de intereses es tan grande y compleja que ya no podemos controlar las repercusiones de nuestros actos ni las consecuencias que provoca nuestro nivel de vida. Una gran mayoría de la gente reconoce que tras la práctica totalidad de las guerras se escriben en mayúsculas los nombres del petróleo, los diamantes, el gas natural, los minerales, la explotación más salvaje... Y esto no significa otra cosa que nuestros coches, electrodomésticos, móviles, ordenadores, carreteras, urbanizaciones, ropa, joyas, etc. Nuestra vida se levanta sobre la agonía de un mundo que muere. Y aquí, a pequeña escala, pasa lo mismo. ¿Cuántos intereses se esconden tras la MAT? ¿Cuánto dinero se apila y nos impide ver qué y quién hay realmente tras las grandes infraestructuras?

Por otro lado, ¿alguien la había pedido?

¿Y si sencillamente creemos que es el momento perfecto para comenzar a recuperar el control de nuestras vidas? ¿O dejaremos que se salgan siempre con la suya?

Concert d'Assabè (electrfolk balcànic!) a l'ocupació forestal


El diumenge 15 de novembre pujarà a tocar a l'ocupació forestal el grup Assabè , grup de Sabadell que fan música elektro-folk balcànica! Probablement serà després de dinar, així que us convidem a passar-vos des del matí i que aprofiteu tot el dia!


El domingo 15 de noviembre subirá a tocar a la ocupación forestal el grupo Assabè , grupo de Sabadell que toca musica electro-folk balcànica! Problemente el concierto sea después de comer, así que os invitamos a que os paséis ya por la mañana y aprovechéis el dia!

domingo, 8 de noviembre de 2009

Ocupació forestal o carnaval al bosc? (Català)

Des del blog http://airearbresaiguaanimals.blogspot.com es pot llegir un text d'anàlisi i crítica respecte la ocupació forestal contra la MAT. Llegiu i treieu les vostres conclusions.

A la pàgina del text podeu seguir també les respostes a aquest text.

Ocupació forestal o carnaval al bosc?

El passat 17 d’octubre un grup d’activistes va ocupar un racó del bosc de les Guilleries on s’hauria de construir la futura torre 114 de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) que travessarà de nord a sud el territori a fi d’incrementar la interconnexió elèctrica a través dels Pirineus.

En un manifest difós a la xarxa i en una recent entrevista a la ràdio, els promotors de l’ocupació forestal exposen amb vehemència les seves motivacions i l’esperança que aquesta iniciativa, inspirada en la lluita contra el TAV al País Basc i en altres lluites semblants arreu del món (tree-sitting), arribi a generar noves dinàmiques de resistència i cooperació en els moviments socials del nostre país.

Aquesta acció hauria de tenir el respecte i el suport de tots aquells que encara aspiren a alliberar-se de la tirania del sistema econòmic i de la lògica letal de la civilització. L’actitud d’aquestes poques persones que s’han penjat als arbres és sens dubte més digna que la de la gran majoria que es limita a queixar-se quan veuen la crònica diària de la destrucció al Telenotícies, just abans de canviar el canal.

Això no vol dir, però, que aquestes persones estiguin per sobre de les crítiques. De fet, una vegada coneguda la iniciativa, em sembla que hi ha bons motius per a la crítica. Espero que les següents opinions contribueixin, ni que sigui modestament, a fer avançar la lluita cap a terrenys més fèrtils.

La meva crítica es basa en cinc punts molt senzills (i discutibles, és clar):

1. PERSPECTIVA ANTROPOCÈNTRICA: Bona part de la gent que participa en l’ocupació ho fa per oposició genèrica al sistema econòmic. La MAT no és una preocupació més que circumstancial i convenient per articular una resposta al capitalisme i a les seves conseqüències; al capdavant de les quals estan les conseqüències humanes – en alguns casos fins i tot les personals. Els riscos i els efectes que la MAT té per a la vida del bosc, els animals, les plantes, els rius, la muntanya mateixa, tot això no entra en cap moment en les consideracions dels promotors de l’acció, ni sembla ser tampoc massa important per a la gent que s’ha pujat als arbres (tot i que podria haver excepcions, no ho nego).

2. MANCA D’OBJECTIUS: Fins i tot assumint que “tot està relacionat” (un mantra que serveix sovint per evitar entrar en l’anàlisi en profunditat dels problemes), aquesta ocupació forestal no té uns objectius clars, ni tan sols en tant que acció contra el sistema econòmic (no ja contra la MAT, que els mateixos promotors assumeixen com un objectiu circumstancial). Es tracta, per tant, d’una acció que no es pot guanyar de cap de les maneres. Això ho assumeixen els promotors amb l’excusa que l’oponent és massa fort i que la victòria, en realitat, no és l’important. Però no es pot assumir a priori la derrota sense que l’acció esdevingui una pantomima – o més aviat, com succeïx en aquest cas, l’excusa per a una altre tipus d’objectiu (un que no representa cap amenaça real ni per a la MAT ni per a al sistema econòmic).

3. CONFUSIÓ DE PRIORITATS: Més que desmantellar la civilització, trencar els mecanismes del sistema econòmic, pertorbar la capacitat destructiva del capitalisme, aturar la MAT (tots ells objectius, de més a menys ambiciosos, perfectament legítims), l’autèntic objectiu d’aquesta ocupació forestal sembla ser l’obertura de nous “espais alternatius”, “espais de resistència”, “formes de cooperació”, etc. Això no està malament, però no es pot construir una acció coherent (no parlem ja d’una acció efectiva) sense tenir molt clar que no s’actua per generar cooperació, sinó que es coopera per poder actuar amb més eficàcia i aconseguir els objectius plantejats. Fer-ho d'una altra manera seria com començar la casa dalt de l’arbre fent els nusos per després ficar-hi els travessers de fusta.

4. NOU REDUCTE DEL “ALTERNATIVISME”: El problema de fons, una vegada més, és que s’anteposen les necessitats dels activistes (trobar una socialitat alternativa, un reducte al marge del capitalisme que els permeti expandir-se a nivell personal i comunitari), a les necessitats (i aquí estem parlant de necessitats fonamentals: la supervivència!) que tenen les principals víctimes del sistema. Realment creieu que els ducs o les àligues de les Guilleries, per posar només dues possibles víctimes de la MAT, se’ls en fot el més mínim que aconseguiu crear “nous espais alternatius” gràcies a aquesta acampada? Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de treure les torres, doncs gairebé millor que no hi aneu a construir més estructures! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de donar un bon cop al sistema econòmic que sosté l’explotació i la destrucció, doncs gairebé millor que no hi aneu a cridar i a pertorbar el bosc amb més presència humana! Si no hi aneu amb l’ambició (no ja l’esperança, però al menys l’ambició) de començar a desmantellar la civilització, gairebé millor que no hi aneu a omplir el bosc de més civilització! El problema, naturalment, és que un es pot quedar molt més tranquil amb si mateix després d'haver "fet alguna cosa” (sobretot si és una cosa tan espectacular com plantar-se dalt d’un arbre), mentre que fer alguna cosa realment efectiva implica assumir riscos personals i col·lectius importants (molt més importants en tot cas que un desallotjament dels mossos). Però l’autocomplaença (sobretot aquesta autocomplaença “alternativa”) no farà que els arbres de les Guilleries estiguin més protegits, ni ens aproparà ni un centímetre a la fi del capitalisme o al desmantellament de la civilització. Això sí: com més ocupacions forestals (i urbanes) hi hagi, més xarxes socials “alternatives”, més cooperatives “alternatives”, més manifestacions “alternatives”, més locals “alternatius”, més festes “alternatives”, i més de tot “alternatiu”, excepte una veritable alternativa. En el fons, aquest espai “alternatiu” no és més que un espai de convivència amb el sistema; una forma de viure en un racó confortable al marge del capitalisme, quan el que cal en realitat és destruir el sistema; i destruir-lo el més aviat possible. Però és molt més fàcil “obrir espais” (i encara més fàcil criticar a qui obre espais, ho reconec) que tombar una torre elèctrica.

5. DUBTOSOS COMPANYS DE VIATGE: Tot i que els promotors de l’ocupació forestal no provenen de les plataformes veïnals anti-MAT, sí que compten, i amb raó, amb el suport d’una part d’aquests moviments. El problema no és que aquests veïns “emprenyats” donin suport a l’ocupació forestal; el problema és que els ocupants es deixin donar suport per uns moviments que, en línies generals, es mouen per unes motivacions tan poc ètiques. No dubto que, dins de la plataforma anti-MAT, hi hagi gent que s’oposi a la MAT per convicció profunda i que s’oposaria a la MAT encara que passés pel Solsonès, en comptes de davant de casa seva. Ara bé: em sembla evident que les principals preocupacions de molts d’aquests veïns tenen a veure amb 1) l’impacte visual de les torres (els espatllen el “seu” paisatge) i 2) l’impacte econòmic de les torres (els espatllen els “seus” negocis, sobretot de turisme rural). Després s’hi poden afegir tota mena de justificacions per fer bonic. Però m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm sortirien a manifestar-se si la MAT passés per Solsona (tants com solsonencs s’han manifestat contra aquesta MAT, suposo). I ja posats: m’agradaria saber quants veïns de Sant Hilari Sacalm donarien suport a un moviment que volgués eliminar l’Eix Transversal o ensorrar el túnel de Bracons, unes infraestructures que violen molt més la terra que la MAT. En fi...

Cadascú farà el que cregui convenient; i jo no sóc ningú per treure legitimitat a un intent en el fons tan noble i coratjós com el d’aquesta ocupació forestal. De fet, animaria tothom a passar-se per la torre 114 i conèixer la bona gent que està portant a terme l’acció (insisteixo: són massa pocs els qui actuen en aquest país com per negar-se a veure el valor del que aquestes persones estan fent).

Tan sols dic que l’aire, els arbres, l’aigua i els animals es mereixen alguna cosa més.

Cena de apoyo a la ocupación forestal contra la MAT [Zgz · 13 de noviembre]

(extraido de www.klinamen.org)

Este viernes 13 de noviembre, a las 21H en el C.S.A LA REVUELTA (C/ San Agustin 18)

Realizaremos una cena para apoyar economicamente a la gente que esta realizando esta ocupacion forestal, para comprarles materiales o lo que necesiten.

Gracias a todos los colectivos y personas que se están interesando por el proyecto y aportan ayuda, ideas y propuestas! Animamos a todo el mundo a conocer el lugar y debatir e intercambiar experiencias con nosotr@s.

viernes, 30 de octubre de 2009

Programa sobre la MAT i l'ocupació a Ràdio Bronka/Programa sobre la MAT y la ocupación en Radio Bronka


El Dilluns 26 octubre vàrem ser invitats a participar en un programa de Ràdio Bronka de Barcelona, "Optimismo ante el abismo". En ell se'ns va fer una entrevista sobre l'actualitat de la MAT i de la ocupació forestal.

Podeu escoltar o descarregar el programa aquí.


El lunes 26 de octubre fuimos invitados a participar en un programa de Radio Bronka de Barcelona, "Optimismo ante el abismo". En él se nos entrevistó acerca de la actualidad de la MAT y de la ocupación forestal.

Podés escuchar o descargar el programa aquí.

Materials necessaris/Materiales necesarios


Polipropilè de 6,8 y 12 mm.
Material d'escalada
Piles recarregables AAA
Xocolata, cafè, cervesa...
Fustes grans
Cubells de plàstic amb tapes
Sprays, rotuladors
Martells i claus

Llaunes de conserva
Menjar sec


Polipropileno de 6,8 y 12 mm.
Material de escalada
Pilas recargables AAA
Chocolate, café, cerveza...
Cubos de plástico con tapas
Sprays y rotuladores
Martillos y clavos
Maderas grandes

Latas de conserva
Comida seca

Enllaços a les primeres noticies publicades/Enlaces a las primeras noticias publicadas


Aquí dos enllaços de les primeres notícies que vàrem publicar abans de la creació del blog.

Publicació de la primera noticia:


Actualització del 23 d'octubre:



Dos enlaces de las primeras noticias que publicamos antes de la aparición del blog.

Publicación de la primera noticia:

Actualización del 23 de octubre:


Algunes fotos...

Primeres fotos del campament/ Primeras fotos del campamento

Comunicat per a la premsa/Comunicado para la prensa



Aquí estem construint una resistència en contra de les obres de destrucció de la MAT.

Per què no volem treballar amb vosaltres?

La nostra lluita no es limita a plantar-nos davant unes noves línies elèctriques, sinó que s'esten al model de consum i societat que les fan necessàries.

Entenem als mitjans de comunicació de masses com a braç moralista (opinió pública?), imprescindible per el sistema capitalista expansionista.

Els mitjans no són mai objectius i menys quan són també mitjans de lucre.

Us convidem a passar sense la vostra càmera o micro.

Entre totes inventarem una altra forma de comunicació!



Estamos aquí construyendo una resistencia contra las obras destructivas de la MAT.

¿Por qué no queremos trabajar con vosotros?

Nuestra lucha no se limita a plantarnos delante de unas líneas eléctricas, si no que se extiende al modelo de consumo y sociedad que las hacen imprescindibles.

Entendemos a los medios de comunicación de masas como un brazo moralista (¿opinión pública?) que es imprescindible para el sistema capitalista expansionista.

Los medios no son nunca objetivos, menos aún cuando además son medios para lucrarse.

Os invitamos a pasar sin vuestras cámaras o micrófonos.

¡Entre tod@s inventaremos una nueva forma de comunicación!

Comunicat des de les alçades/Comunicado desde las alturas


Tots hem d’escollir de part de qui estem: o ens quedem de la banda de la civilització industrial o ens aixequem amb les gents i lluitem per defensar la nostra Terra. És hora de passar a l’acció.
Ocupant aquest bosc el que fem és intentar construir una via per escapar cap a un món nou, intentar trobar formes efectives de lluita i sostenibles de vida començant aquí i ara. Començar un procés de descolonització interna i externa, reconnectant amb la Terra, entre nosaltres, amb nosaltres mateixes. Vivint el moment increïble,apassionadament, una existència diària de resistència.
Vivint el que ens diu el nostre instint, molestant a l’imperi i posant pressió sobre les fisures, amb l‘intenció d’incapacitar-lo, tenim que desmantellar-ho tot. Quan els nostres salts aturen màquines, les nostres eines inhabiliten excavadores i els nostres mistos encenen focs, nosaltres som la terra. La natura respira en pau, abunda en temps i té vida i espontaneïtat de sobra. Com els arbres i les plantes, nosaltres trenquem el formigó i llancem els nostres cossos al front. El seu malson, el nostre somni, les nostres tribus creixeran per les esquerdes, les ombres... sense cares, sense noms, aixecant-se ... Sigues l’espurna!


Todxs hemos de escoger de qué lado estamos: o nos quedamos en el lado de la civilización occidental o nos levantamos junto a la gente y luchamos por defender nuestra Tierra. Es hora de pasar a la acción.
Ocupando este bosque lo que hacemos es intentar construir una vía para escapar hacia un mundo nuevo, intentar encontrar formas efectivas de lucha y sostenibles de vida, empezando aquí y ahora. Empezar un proceso de descolonización interna y externa, reconectándonos con la Tierra, entre nosotrxs, nosotrxs mismxs. Viviendo el momento increible, apasionadamente, una existencia diaria de resistencia.
Viviendo lo que nuestro instinto nos dice, molestando al imperio y ejerciendo presión sobre las fisuras, y con la intención de incapacitarlo, hemos de desmantelarlo todo. Cuando nuestros saltos paran máquinas, cuando nuestras herramientas inhabilitan excavadoras y nuestras cerillas encienden fuegos, en ese momento somos la tierra. La naturaleza respira en paz, abunda en tiempo y tiene espontaneidad de sobras. Al igual que los árboles y las plantas, nosotrxs también rompemos el hormigón y lanzamos nuestros cuerpos al frente. Su pesadilla, nuestro sueño...nuestras tribus crecerán en los resquicios, en las sombras... sin caras, sin nombre, levantándonos. ¡Sé la chispa!

Comunicat de la ocupació/Comunicado de la ocupación



Des d’aquí, des dels boscos, des d’on els rebels, els fora de la llei, els maquis i els conspiradors sempre s’han amagat i organitzat... des d’on s’atracaven diligències reials, des d’on es ballaven vora el foc danses populars, des d’on encara avui podem ser invisibles i sentir-nos protegits... des d’aquí convoquem a aquells a qui la MAT els hi treu la son.

I volem aclarir que criticar intensament la barbàrie de la Molt Alta Tensió és denunciar sense miraments l’insaciable gana de les grans ciutats, és declarar la guerra contra les gestions i infraestructures de l’Estat (Govern, Generalitat, Ajuntaments) i al seu cap, el capitalisme. Aquesta organització social que es basa en la cobdícia i la voracitat més impunes, en l’individualisme i en l’amor etern al benefici... tot això ens fa mal, encara que es disfressin com a Plans E, millores elèctriques, de vacunes de la grip A, de trens d’alta velocitat o d’avenços televisius digitals.

Des d’aquí, des del nostre assentament a les Guilleries, rebutgem aquest macrocorredor elèctric que colonitza a cops de talonari i que no fa cas de les clares oposicions que des de fa anys han mostrat no només els afectats, sinó també aquelles persones que encara conserven una mica de mentalitat inconformista i emancipadora, una mica d’honestedat davant la vida. I no pretenem que els polítics de torn o que Red Eléctrica Española (l’empresa que ha creat i gestiona aquest “xiringuito”) ens escoltin i ens respectin; sabem que la seva tasca, per definició, és estar al servei d’uns interessos elitistes al marge de les necessitats socials. De fet, són ells (la burgesia i els seus representants polítics) els que s’han encarregat al llarg de la història d’anar minvant, manipulant i dirigint les autèntiques necessitats del poble, de la gent normal que no hi pinta res.

Aquest és un altre intent de demostrar que certes persones tenim la fermesa, que el
desafiament a allò establert és condició per a poder viure tranquil·les. I quin millor lloc que aquest per proclamar, des dels arbres, des de la ocupació a la futura torre 114.

Ja ha passat l’hora d’intentar convèncer als pobles per on passaran els 400.000 volts, a aquelles persones a qui no els provoca rebuig tant menyspreu i dominació per part dels poderosos, a les persones que no volen veure més enllà de les seves mercaderies hipotecades. Tot i això, ens establim en un lloc concret, invitant a qui no toleri la progressiva destrucció de zones forestals; esperem aquelles persones que s’han cansat de la contaminació de les grans ciutats i les seves perifèries condemnades. Intentarem crear comunitat juntament amb aquelles que pateixen per la desaparició d’allò rural, amb aquells que alerten sobre la difusió descontrolada d’agents tòxics que provenen de la indústria, amb aquelles que ja estan cansades de tanta democràcia capitalista creadora de desfets industrials, residus, pesticides i additius alimentaris.

La nostra proposta es basa en resistir comunalment enfront de l’avenç evident de la
MAT. Seguirem tenint la confiança ferma que la força dels pobles que s’aixequin, la
desobediència dels activistes que vulguin conviure en aquests boscos i, en resum, la
convicció d’aquelles persones a les que aquestes paraules els hi puguin resultar
familiars o comunes, és el que impedirà l’arribada de les deplorables màquines de la
Molt Alta Tensió.
Tot es basa en que ens reconeixem entre nosaltres i que els ho posem més difícil...



Desde aquí, desde los bosques, desde donde se han escondido y organizado siempre los rebeldes, los forajidos, maquis, conspiradores...desde donde se atracaron diligencias reales, se bailaron junto al fuego danzas populares, desde donde aún hoy podemos ser invisibles y sentirnos protegidos, convocamos a los que la MAT les quita el sueño.
Y aclaramos, criticar cabalmente la barbarie de la Muy Alta Tensión es reprobar sin titubeos el insaciable apetito de las grandes ciudades, es guerrear contra todas las gestiones e infraestructuras del Estado (Gobierno, Generalitat, Ayuntamientos) y su mandamás Capitalismo. Esta organización social basada en la codicia y voracidad más impunes, en el individualismo y el amor eterno al beneficio nos daña...aunque se disfracen de PlanesE, de mejoras eléctricas, de vacunas gripe A, de trenes de alta velocidad o de avances digitales televisivos.

Desde aquí, desde nuestro nuevo asentamiento en las Guilleries repudiamos este macrocorredor eléctrico que coloniza a golpe de talonario sin prestar atención a las lúcidas oposiciones que desde hace años han mostrado no sólo los afectados sino los que aún conservan algo de mentalidad inconformista y emancipadora; algo de honestidad ante la vida. Y no pretendemos que los políticos de turno o Red Eléctrica (la empresa que monta el chiringuito) nos oigan y respeten, sabemos que su labor –por definición- es estar al servicio de unos intereses elitistas al margen de las necesidades sociales. De hecho, son ellos (la burguesía y sus representantes políticos) los que se han encargado a lo largo de la historia de ir socavando, manipulando y dirigiendo las auténticas necesidades del pueblo, de la gente corriente que no pintamos nada.

Este es otro intento más de demostrar que ciertas personas tenemos agallas, que el desafío a lo establecido es condición para poder vivir tranquilas... y qué mejor sitio que proclamarlo desde los árboles, desde la ocupación de la base de la futura torre 114.

Ya ha pasado la hora de intentar convencer a los pueblos por donde pasarán los 400 mil voltios, a quien ya no se le remuevan las entrañas ante tanto desprecio y dominación por parte de los poderosos es que no ve más allá de sus mercancías hipotecadas. Sin embargo, nos establecemos en un lugar concreto, invitando a los que no toleran la progresiva destrucción de áreas forestales, esperando a las que se fatigan con la contaminación del aire en las grandes zonas urbanas y sus condenadas periferias. Intentaremos crear comunidad junto a los que sufren por la desaparición de lo rural, junto a las que alertan sobre la mundial difusión de agentes tóxicos provenientes de la industria, al lado de los que ya están cansados de tanta democracia capitalista madre de deshechos industriales, residuos pesticidas y aditivos alimenticios.

Nuestra propuesta se asienta en resistir comunalmente ante el evidente avance de la MAT. Seguimos teniendo la firme confianza de que la fuerza de los pueblos que se aviven, la desobediencia de los activistas que quieran convivir en estos bosques y, en fin, la convicción de todos aquellos a los que estas palabras les suenen familiares y afines será lo que impedirá la llegada de las deplorables máquinas de la Muy Alta Tensión.
Se basa en reconocernos y ponérselo más difícil...

“El ángel quisiera detenerse, despertar a los muertos y recomponer lo destruido. Pero una tormenta sopla desde el paraíso y se arremolina en sus alas, y es tan fuerte que el ángel ya no puede plegarlas. Esta tormenta lo arrastra irresistiblemente hacia el futuro, al cual vuelve las espaldas, mientras el cúmulo de ruinas crece ante él hasta el cielo. Esta tormenta es lo que nosotros llamamos progreso”.